Cursos: 2020/2021

Els cursos del CEICAL són en línia, però si vius a Barcelona i vols fer una formació presencial, detalla-ho a la inscripció i et contactarem. Els cursos presencials tenen un valor addicional respecte als cursos online.

També oferim descomptes per a grups. Contacteu-nos.

¿Llatinoamèrica existeix?

Aquesta qüestió ha motivat diverses discussions i ha promogut una producció intel·lectual constant. L'objectiu d'aquesta disciplina és oferir a l'estudiant la possibilitat d'apropar-se a la temàtica llatinoamericana mitjançant tres eixos. El primer és un recorregut històric pel continent llatinoamericà, per les seves bases fundacionals i pels assumptes de la regió. El segon aporta textos fundacionals dels corrents teòrics que intenten interpretar des d'un punt de vista autòcton la realitat llatinoamericana. El tercer eix és una aproximació a la discussió contemporània sobre la integració.

Durada: 8 setmanes
Dedicació: 5 hores per setmana
Modalitat: Online
Preu: 140 euros
Conflicte Social i Modernitat Neoliberal. Una mirada de llarga durada

El neoliberalisme és molt més que una teoria econòmica. Es tracta de la versió extrema d'una cosmologia de mort. Després de quaranta anys d'imposició, d'un pensament que avui s'ha tornat hegemònic, es tracta d'un horitzó d'enunciació que enquadra les interpretacions a l'ús dels cada vegada més abundants aixecaments populars a escala mundial. La modernitat neoliberal ha esdevingut una gran "crisi" del pensament per als que intentem comprendre el món des d’horitzons alternatius. Les lògiques d'aquesta cosmologia envaeixen les nostres interpretacions-accions i, per tant, els nostres desitjos.

Ens estem referint, per tant, a una "crisi" on resulta incomprensible l'anomenat ‘ascens de l'extrema dreta’ i això és llegit des d'una teoria política domesticada pel consens neoliberal i, al mateix temps, captiva de la utopia moderna-colonial. Es interpretat per una "esquerra" occidentalitzada, que encara acusa els cops rebuts després de la crisi de sentit que va suposar-li la postmodernitat i que, sent incapaç de disputar l'enquadrament d'enunciació neoliberal, no sap què fer amb el conflicte social. I menys encara quan es tracta d'empatitzar amb qui, de sobte, apareix com el protagonista del conflicte.

 

Un context en el qual el cabdillisme, l’hiper-lideratge i el populisme apareixen com apel·latius amb els quals es redueix la qüestió política a una mera gestió tècnica. Fórmules que operen domesticant el conflicte, tematitzacions que suposen les condicions de possibilitat respecte al seu tractament. Tot plegat té com a resultat la desaparició del poble com a subjecte polític d'enunciació. Tota revolta queda sotmesa a la interpretació moderna-neoliberal, a una relació clientelar entre el líder carismàtic i el poble-massa. Una fórmula en la qual el polític s'allunya de la gestió del comuna, per a transformar-se en la gestió dels interessos de mercat.

Durada: 4 setmanes
Dedicació: 5 hores per setmana
Modalitat: Online
Preu: 70 euros
Introducció a les històries globals des del sud

L'ordre disciplinari eurocèntric emergeix just en el moment en què Occident adquireix capacitats explícites per a modelar el futur de la humanitat. Durant el segle XIX, el procés de secularització de la cristiandat va començar a ser descrit com el'ascens d'Occident, un relat que no només va justificar la construcció d'una realitat ontologitzada, mitjançant l'ordre disciplinar (sociologia, ciències polítiques, economia, antropologia i orientalisme), sinó que  va configurar el règim de veritat dins del qual aquestes disciplines van fonamentar les seves preguntes i van produeixen les seves respectives respostes.

En conseqüència, el procés que va enfrontar a l'eurocentrisme teològic amb l'eurocentrisme secular va requerir, per a aquest últim, una reformulació de l'excepcionalisme europeu. La pregunta "científica" s'allunya, en aparença, de la pregunta sobre qui té el déu correcte, i es transfigura en determinisme geogràfic, racisme biologicista, racionalisme econòmico-polític, institucionalisme, i en combinacions entre aquests diversos factors. Cadascun, a la seva manera, va tractar i tracta de bregar amb l'excepcionalisme europeu-occidental.

Davant la pregunta sobre l'ascens d'Occident, l'eurocentrisme secular ha generat respostes diverses: la superioritat racial-cultural, la disciplina pel treball motivat per les condicions desfavorables del clima continental europeu, les institucions "democràtiques" davant el "despotisme" dels pobles no occidentals... Una mena de teoria del tot on el paper d'Occident apareix predestinat pel relat racista que amalgama genètica, clima, racionalitat i arranjament institucional per produir una explicació supremacista sobre el paper que Europa i els Estats Units d'Amèrica han tingut en l'anomenada història universal.

El resultat d'aquesta línia de pensament va ser l'elaboració d'un relat similar a un túnel, on la narració s'estructura a partir d'una lògica lineal que té com a premissa articuladora la idea de progrés. Aquesta concepció, al costat del romanticisme, el racisme i la defensa del cristianisme es van conjugar per a l'emergència del model ari d'història universal. Un model que segueix avui conformant els programes d'estudis, tant de la disciplina històrica, com de les ciències socials en general.

Tanmateix, avui en dia el desafiament xinès a les economies occidentals no només esta reconfigurant l'ordre geopolític a escala mundial, sinó que també, en el marc de les disputes pel present, ha significat la revisió de les premisses que fonamenten històricament a les ciències socials, fet que implica un retorn a les velles preguntes. L'emergència de la Xina, per tant, està remodelant les preguntes. Aquell debat que fonamenta l'excepcionalisme europeu ara ja s'ha de moure entre un volum de més de quaranta anys de crítiques a l'eurocentrisme. I, a més, ha d'explicar com és que l'excepcionalitat d'Occident no ha estat, precisament, la seva situació privilegiada en la història de la humanitat, sinó tot el contrari. Ara, més aviat es tracta de discernir com és que una província marginal, fins fa 200 anys, va passar a convertir-se en la regió hegemònica mundial.

En aquesta "nova" situació, la presència d'allò global ha resultat un factor determinant en la formulació de l'agenda de preguntes. Si en el sentit comú de les ciències socials, lo global es circumscriu a la globalització neoliberal, activa des dels anys 70 de segle passat, per a l'agenda crítica a l'eurocentrisme, en canvi, el debat sobre allò global rau en un procés de complexitat creixent detectat en les relacions interregionals al llarg de la història de la humanitat. Allò global es diferencia d'allò universal. I mentre lo universal acostuma a igualar la seva escala a la del planeta, allò global implica tant una perspectiva (que pot assumir-se de manera diacrònica i/o sincrònica) com un procés No obstant, tot i les crítiques a l'eurocentrisme el privilegi epistèmic segueix estant en mans de nord global. Per això, l'actual debat acaba sent una crítica eurocèntrica a l'eurocentrisme i, per aquest motiu, al projecte d'una història global explicada des del nord, cal contraposar-hi unes històries globals explicades des del sud.

En definitiva, el taller té la finalitat de presentar l'estat actual de la discussió i tracta de mirar el passat globalment i presentar un programa que intenta esdevenir una investigació plantejada des del Sud.

Durada: 6 setmanes
Dedicació: 5 hores per setmana
Modalitat: Online
Preu: 100 euros
Cap a una Política Decolonial

En acabar la segona dècada de segle XXI, a causa de l'avanç de l'extrema dreta, la tenacitat amb què el pensament neoliberal sosté la seva hegemonia i la normalització de la pèrdua de drets i llibertats, ens trobem un paisatge polític global que configura una realitat preocupant per als pobles de tot el món. Es tracta d'un escenari que interpel·la els condicionants de les velles preguntes. En aquest sentit, l'emancipació i la llibertat/alliberament s’han de repensar. I aquest procés d’anàlisi comença per preguntar-se com aquests factors socials han estat tematitzats pels consensos que va comportar la modernitat.

En aquest context, el pensament decolonial es desplega, en tant que projecte polític epistèmic, com un posicionar-se en pro de construir un model civilitzatori. Essent més que una teoria, es tracta d'un horitzó que sorgeix per qüestionar tant el projecte de la modernitat, des de la seva cara colonial, com les fórmules post-modernes que van suposar una crisi de pensament per a l'esquerra global.

Per tant, l'objectiu d'aquest taller consisteix a presentar els debats que han donat suport a l'anomenat gir decolonial i determinar quina és l'agenda que aquest horitzó suposa i com entendre des d'allà l'acció política i la gestió de la política i del conflicte social. El taller es constitueix en tres àmbits temàtics desenvolupats en una sessió de quatre hores. En primer lloc es treballaran les implicacions de comprendre la modernitat neoliberal des del posicionament decolonial, posant esment en discutir la periodització que tradicionalment s'ha fet sobre l’origen de la modernitat. En segon lloc s'analitzarà la qüestió del poder i la seva constitució moderna-colonial. I en tercer lloc es desenvoluparan les claus per a conversar sobre què vol dir descolonitzar la política.

Durada: 6 setmanes
Dedicació: 5 hores per setmana
Modalitat: Online
Preu: 100 euros
¿Com fer un projecte de Comunicació Digital des de l'Educació Popular?

Arran d’una reconstrucció de l’experiència dels participants amb i mitjançant la tecnologia, la proposta és ensenyar un projecte per al desenvolupament d'accions de comunicació popular amb comunitats, fonamentat en les propostes d'Educació Crítica Llatinoamericanes. El curs començarà amb els principis bàsics de l'Educació i Comunicació Popular i tindrem com a objectiu dissenyar un projecte comunicacional concret i realitzable en el marc d'aquestes apostes epistemològiques.

Durada: 8 setmanes
Dedicació: 5 hores per setmana
Modalitat: Online
Preu: 140 euros
Introducció a la Comunicació i Educació Popular

Malgrat que és un fet poc conegut, moltes de les tradicions de metodologies participatives utilitzades a Europa són hereves de la tradició llatinoamericana, especialment de les aportacions del pedagog brasiler Paulo Freire. En aquest breu curs presentarem els principis bàsics d'aquest pensament i debatrem, a partir de casos concrets presentats pels estudiants, com és possible el diàleg entre la teoria i la pràctica.

Durada: 4 setmanes
Dedicació: 5 hores per setmana
Modalitat: Online
Preu: 70 euros
Fake News: Una Lectura Crítica

Les Fake News han estat un fenomen polític rellevant a les darreres eleccions de Sud Amèrica, en particular a l'Argentina, Colòmbia i Brasil, a més d’una important influència a les dels Estats Units. La proposta d'aquest curs és analitzar els aspectes més evidents del fenòmen i de la seva repercussió mediàtica per aconseguir comprendre quins canvis socials hi ha al darrere d'aquesta nova pràctica que afecta el funcionament de les polítiques electorals

Durada: 8 setmanes
Dedicació: 5 hores per setmana
Modalitat: Online
Preu: 140 euros
Metodologies participatives per a l'organització social

Les resistències del poble llatinoamericà a les dictadures i “democràcies” neoliberals de finals del segle passat van convergir en organitzacions populars que van desenvolupar metodologies per a enfortir la seva pràctica i fer visible els coneixements produïts des de les seves lluites. L'Educació Popular i la Sistematització d'Experiències són el marc perquè els/as participants adquireixin eines per a propiciar la transformació social i l'apoderament des de les seves organitzacions.

Durada: 4 setmanes
Dedicació: 5 hores per setmana
Modalitat: Online
Preu: 70 euros
Claus per a produir coneixement en comú

La modernitat implica l'extermini de les maneres de ser i estar en el món diferents a la societat occidental. Les ciències han estat l'instrument per a decidir què és la veritat i degradar com a alternatives a altres maneres de comprendre i pensar la vida i la seva reproducció. Davant aquest exercici continuat d'anihilació, els/as científics/as socials que intenten pensar críticament, es troben abans grans desafiaments i tensions: què significa pensar?, com donar valor a coneixements “alternatius” a la modernitat?, quin és el rol de l'investigador i investigats des de les epistemologies del sud?, què implica la co-producció de coneixement?, quines estratègies podem desenvolupar en una recerca-intervenció participativa?. Aquestes preguntes guiaran el desenvolupament del taller orientat al fet que els/les participants puguin desenvolupar estratègies concretes per a la seva pràctica professional i/o política.

Durada: 4 setmanes
Dedicació: 5 hores per setmana
Modalitat: Online
Preu: 70 euros

Què és?


CEICAL és una aposta de diàleg interepistémico entre els pensaments decoloniales i crítics d'Amèrica Llatina i Catalunya, que busca construir formes de superació del racisme, patriarcalismo, clasismo i colonialisme que segueixen tan vigents als nostres pobles.

Com treballem?

Ens fonamentem en el diàleg en petits grups, buscant eines online i offline per a construir apostes horitzontals de construcció del coneixement. Les nostres formacions no utilitzen tests estandarditzats, i es basen en trobades i vídeo anomenades en cada espai per a pensar d'acord amb el context dels i les participants. Oferim també acompanyament de tesi, assessories i cursos personalitzats a organitzacions socials.

Assessories

Oferim assessories especialitzades en:
  1. Comunicació: ajudem a construir la proposta comunicacional de la teva entitat en clau crítica i popular.
  2. Anàlisi Política: t'animem a pensar la incidència política de la teva entitat des del Pensament Decolonial.
  3. Metodologies d'Organització Participatives: construímos al costat de la teva entitat Accions Participatives.
  4. Disseny de Polítiques: oferim suport per al disseny de polítiques des de la perspectiva Decolonial
  5. Recerca: et donem suport en l'assessorament de la teva tesi o en una recerca realitzada per la seva entitat.

Qui Som?

Conegui els i les integrants, investigadors/es i dinamitzadors/es del nostre Institut.

José Romero Lossaco

Activista Descolonial, Antropòleg, Doctor en Ciències per al Desenvolupament Estratègic, fundador del Laboratorio de Estudios Descoloniales en el Centro de Estudios de las Transformaciones Sociales del Instituto Venezolano de Investigaciones Científicas (IVIC). Cofundador de la Escuela Internacional de Pensamiento Crítico Descolonial, ha estat professor convidat en la Universidad del Cauca i la Universidad Simón Bolívar de Barranquilla, així com professor del postgrau en Arts i Cultures del Sud de la Universitat Nacional Experimental de les Arts i del programa de grau en Relacions Internacionals en la Universidad Bolivariana de Venezuela. Investigador col·laborador del grup de treball CIUTADANIES: Antropologia Històrica dels Identitats Polítiques en l’Estat Modern, Insitut Catalá d´Antropologia, així com del Laboratorio Historia Global y Ciberespacio (IEALC), Universidad de Buenos Aires i activista del programa/projecte MiA (Migració i art), La Tregua. Autor de La invención de la Exclusión, Individuo, Desarrollo e Inclusión; compilador de Encuentros Descoloniales. Els seus eixos de treball són la colonització del saber i la memòria, i les històries globals des del sud.

Pensament Decolonial, Modernitat, Conflicte Social, Crisi

Rebeca Gregson

Psicòloga Social i activista amb experiència en recerca social, metodologies participatives de producció de coneixement col·lectiu com la sistematització d'experiències aplicada en contextos comunitaris i institucionals, dissenyadora i facilitadora d'espais de formació presencials i virtuals amb col·lectius organitzats i universitats. Membre fundador del col·lectiu Voces Latentes, ha desenvolupat recerques participatives i processos de formació dins del Sistema de Responsabilidad Penal de Adolescentes. Ha participat en la creació, promoció i consolidació de xarxes nacionals i internacionals. Va participar en el Programa Latinoamericano de Apoyo a la Sistematización (PLAS) de la CEAAL. Organitzadora de la Escuela de Pensamiento Crítico Descolonial en Venezuela.. Actualment forma part del col·lectiu Códigos Libres participant en la redacció, coordinació i publicació dels llibres Jóvenes, cultura productiva y nuevo poder y Comunalizar el poder: claves para la construcción del socialismo comunal. És activista del programa MiA Barcelona (Migració i Art) de la Treva. Els seus eixos de treball han estat: participació, organització, poder i estat.

Metodologies Participatives, Sistematització d'Experiència, Psicologia Social, Joves

Omaira Beltrán Sánchez

Omaira Beltrán Sánchez va néixer a Bogotà - Colòmbia.  Va estudiar periodisme i comunicació social després, recentment graduada, va viatjar a Barcelona, on viu fa 20 anys i va estudiar un màster en didàctica de la llengua i la literatura a la UAB. És creadora i coordinadora de l'Associació Intercultural Llatins per Catalunya,( una entitat que treballa per donar a conèixer a Catalunya als llatinoamericans residents i donar a conèixer una altra imatge, menys esterotipada, dels i les llatinoamericanes que s'han establert a Catalunya). Fa part de la Comissió de comunicació, de formació i de la comissió d'estratègia de la Xarxa Barcelona antirumors Barcelona.  És col·laboradora del Report.cat mitja del Col·legi de periodistes de Catalunya, també fa part de Grup de periodisme Solidari de la mateixa casa. Ès Col·laboradora del GREDI: Grup de Recerca en Educació Intercultural (GREDI) de l'UB. 

Immigracions, Comunicació Antiracista, Comunicació Solidària, Diversitat

João Gabriel Almeida

Grau en llicenciatura en Lletres Universidade Federal de Santa Catarina. Magíster en Humanitats Digital per la Universitat dels Andes. Candidat a Doctor en Comunicació per la Universitat Pompeu Fabra. Format en Psicoanàlisi Lacaniana per l'Escola Brasilera de Psicoanàlisi. Curs d'Enregistrament en Cambra DSLR per Zona Cinc i en disseny i animació gràfica per Imagine School. Va fer part del grup de Recerca en Estudis Llatinoamericans, IELA - UFSC, i del Programa de Ensino Tutorial Lletres -UFSC. Va fer part d'expedicions
investigativas a Bolívia, Peru, l'Equador i Colòmbia. Va ser realitzador audiovisual en Desacato.info, Rema-ACPP, va fer part de l'equip comunicacional de #PazalaCalle,
va ser realitzador audiovisual de Veus de Pau, coordinador comunicacional de la campanya de Benkos Biohó a Senat en 2018 i consultor de comunicació a We Effect Colòmbia en el seu projecte d'Economia Solidària. Va ser professor de periodisme per a NC Produccions en la Zona Veredal de l'Elvira-Cauca. Actualment membre del GT d'Educació del Consell Llatinoamericà de Ciència Social. Investigador de l'Institut de Pensament i Cultura a Amèrica Llatina. Membre del Grup de Recerca JOVIS.COM de la Universitat Pompeu Fabra

Educació Popular, Coneixement Digital, Comunicació Popular, Pensament Crític Llatinoamericà

David Beltrán Sánchez

Grau en Lingüística de la universitat Nacional de Colòmbia. Candidat a Màster en Teoria de la Literatura i Literatura comparada per la Universitat de Barcelona. Ha format part i ha estat investigador en processos populars d'educació indígena a Colòmbia des del 2012; exmembre del Planter de Recerca “Paraula i Memòria” de la Universitat Nacional de Colòmbia; va treballar també com a professor en el resguard indígena de Sant Andrés de Pisimbalá en el Cauca al costat de la comunitat Nasa; gestor de projectes educatius en el territori indígena i pagès de Colòmbia; redactor de continguts del mitjà de comunicació intercultural itacat.info; col·laborador de la Associació Intercultural Llatins per Catalunya. Investigador col·laborador per al Ceical. Gestor i editor de continguts digitals de ceical.org

Educació Intercultural, Art i Literatura, Premsa Alternativa